FRANCESCO TONUCCI

Pedagog italià especialitzat en educació infantil i llicenciat en pedagogia per la Universitat Catòlica de Milà. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consells urbans.

Ha escrit nombrosos llibres, com La ciutat dels nens (1991) i ha publicat articles en diaris catòlics i comunistes.

Des de 1991 és responsable del projecte internacional "La ciutat dels infants", que ha creat una xarxa de més de 200 ciutats a Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina.

Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. De fet, les seves vinyetes les fa amb el propòsit de denunciar la situació de l'escola tradicional, ancorada en mètodes obsolets.

Les primeres tires de Frato van aparèixer el 1968 i des de llavors, el seu èxit ha crescut fins a convertir-se en un pedagog reconegut internacionalment. Col·labora com a il·lustrador de diverses revistes de pedagogia i de llibres de recerca sobre els nens. La seva obra ha estat exposada en diversos monogràfics a Itàlia, Espanya i Argentina. A més, els seus llibres s'han traduït al castellà, al català, al francès, al portuguès i al gallec, i les seves vinyetes s'han publicat entre diverses revistes angleses, japoneses i israelianes.

Els principis pedagògics de Francesco Tonucci es basen en donar protagonisme a l'infant i en canviar la visió que es té d'ells:

En primer lloc, escoltar qualsevol cosa que els nens vulguin explicar. Normalment, aquestes idees espontànies que sorgeixen durant el joc són innovadores i creatives. No es tracta de còpies de les opinions dels seus pares o mestres, sinó de la seva incipient opinió crítica.

Cal incloure al nen en la gestió del centre escolar. Si es veu involucrat en la presa de decisions que afecten a la vida diària aconseguirà desenvolupar un esperit autònom i sobirà.

Deixar temps lliure, és a dir, sense control patern després de classe. Això li donarà temes de conversa a casa i a l'escola el dia següent. Per a aconseguir aquest espai lliure, els deures no haurien de ser una càrrega diària excessiva perquè ja passen moltes hores dins les aules.

Per últim, s'ha de respectar el ritme de treball de cada infant, no tots els nens evolucionen al mateix temps. Per aquest motiu és molt important centrar-se en el que el nen ja sap fer, més que en allò que no és capaç de dur a terme. Si treballem a partir dels seus coneixements aconseguirem fonamentar l'autoestima i la motivació personal.