El trastorn de pànic comença freqüentment en l'adolescència, encara que també pot començar en la infància. Els símptomes físics i cognitius del trastorn són els mateixos que en adults.
L'atac de pànic infantil pot presentar inesperadament i aïllat a les situacions ambientals o estar associat a altres diagnòstics, ansietat de separació (no voler separar-se d'algun familiar), fòbia escolar (no voler anar a l'escola), ansietat generalitzada (preocupació excessiva per una gamma d'esdeveniments), fòbies específiques (pors determinats fora del període evolutiu), ansietat social (por a situacions socials), agorafòbia (ansietat al trobar-se en llocs on és difícil escapar), o en situacions d'estrès posttraumàtic (ansietat reactiva posterior a algun fet traumàtic).
El pànic en els nens és molt difícil de diagnosticar, perquè generalment la família desconeix el trastorn i va al pediatre. Els comentaris dels pares s'adonen que altres professionals consideren els símptomes com una reacció d'ansietat, però que en ser un nen pensen que amb la maduresa evolutiva ho vencerà; i aquest és el principal error. Encara que hi ha pors evolutives normals, no és part del desenvolupament maduratiu el sentir por amb simptomatologia física i cognitiva (emocions i pensaments) a aquest punt d'evitar certes situacions.
Si els adults significatius (pares i docents) del nen veuen que evita certes situacions per por de la simptomatologia física i psíquica; és altament probable que pateixi un trastorn d'ansietat, i és imprescindible consultar amb un psicòleg o psiquiatre infantil.
El tractament del pànic infantil pot ser psicològic i/o farmacològic, dependrà de les característiques del cas i del grau de implicancia del trastorn en la vida diària.
El tractament psicològic pot ajudar el nen i la família a aprendre formes de reduir l'estrès o els conflictes que poden causar un atac de pànic. Al nen se li ensenya tècniques de respiració, de relaxació i de maneig de pensaments distorsionats, al donar-li informació del que passa al seu cos quan té pànic i que no pot passar-li biològicament res del que tem, desmaiar-se, morir-se o tornar-se boig ; el nen comença a tenir confiança en què res greu li passarà i es treballa amb tècniques distractives i de joc per focalitzar l'atenció fora dels símptomes corporals. A la família se li instrueix sobre el trastorn i les seves conseqüències i se li donen eines per saber com actuar davant el pànic infantil, també es treballen situacions de dinàmica familiar que poden propiciar l'aparició de simptomatologia panicosa en el nen. Per als casos greus, hi ha medicaments específics que poden aturar els atacs de pànic infantils.
El tractament oportú del pànic infantil pot prevenir el desenvolupament futur d'altres complicacions en l'adolescència, com poden ser el trastorn de pànic adult, l'abús de substàncies, l'agorafòbia, la fòbia social o la depressió.
Lic. Elízabeth González Montaner
Psicòloga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada