EL JOC

El joc es una activitat necessària pels éssers humans. Una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats motores, intel·lectuals i afectives.

Característiques:
. Activitat agradable (produeix plaer).
. Lliure, espontani, voluntari.
. Té una finalitat en ell mateix (l'important és el procés, no el resultat).
. Implica activitat.
. Realitat fictícia (joc simbólic).
. Necessita un espai i un temps.
. Própia de la infancia.
. De caràcter innat.
. Mostra l'etapa evolutiva en que es troba l'infant (observació).
. Permet a l'infant afirmar-se (buscar solucions a conflictes, pors.. reafirmant així la seva autoestima i personalitat).
. Afavoreix la socialització.
. Funció compensadora.
. No es necessiten objectes (imaginació).
. Potència el desenvolupament integral (afavoreix el desenvolupament motor, cognitiu, afectiu i social).

Teories del joc:
. PLATÓ
Utilització d'eines fetes a petita escala en els seus jocs, exercitar disciplina en les seves futures professions.
. ARISTÓTIL
Grácies al plaer que produeix el joc, s'obté descans i relaxació.
. QUINTILIÀ
Va ser el primer en afirmar el joc com una eina d'aprenentatge. El joc com a element motivador.
. SCHILLER
Teoria de les necessitats o de la potència supèrflua. Juguem per descansar el cos i l'esperit.
. SPENCER
Teoria de l'energia sobrera. El joc com a resultat d'energia acumulada en excés.
. LAZARUS
Teoria de la relaxació. Joc com a sistema per relaxar i recuperar energia.
. HALL
Teoria de la recapitulació. Jugant rememoren o reprodueixen tasques dels avantpasats.
. GROSS
Teoria de l'exercici preparatòri o preexercici. Jugant practiquen o entrenen habilitats útils per a la vida adulta.
. BUYTENDIJK
Teoria general del joc. No cal entrenar-se per a la vida adulta.
. FREUD
Enfocament psicoanalític. El joc com a expressió de sentiments inconscients, reprimits. Catarsi - moment de superació dels sentiments.
. CLAPERÈDE
Teoria de la ficció. Joc com a refugi on es compleixen desitjos o anhels.